> Les intervencions de llum arriben al seu tercer desenari en aquestes Festes Decennals 2021+1, després de «La Ciutat il·luminada» i «2011 lumens»
> L’exposició comptarà amb la col·laboració del MACBA, Museu d’Art Contemporani de Barcelona, qui cedeix obra de la seva col·lecció
> Una videoinstal·lació immersiva coproduïda entre el Centre d’Art Tecla Sala i el Museu de Valls, l’aposta central a l’espai del Centre Històric
El Museu de Valls i La Fundació de les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela, amb la col·laboració del Museu d’Art Contemporani de Barcelona, ja ho tenen tot a punt per a la inauguració de “Lumens2021+1”, a cura de la fins al moment directora del Centre d’Art la Panera de Lleida, Cèlia del Diego. Es tracta d’una exposició amb nou intervencions lumíniques en el marc de les Festes Decennals 2021+1, l’obertura de la qual tindrà lloc el dimarts 25 de gener a dos quarts de vuit de la tarda al Museu de Valls i a dos quarts de nou del vespre a l’Església de Sant Francesc.
D’una banda, al Museu de Valls es presentarà una selecció de treballs de la col·lecció del Museu d’Art Contemporani de Barcelona, com els d’Anthony McCall (St. Paul's Cray, 1946), una figura clau de l’avantguarda cinematogràfica de la London Film-makers’ Co-op dels anys setanta; Félix González-Torres (Guáimaro, 1957- Miami 1996), les instal·lacions lumíniques del qual s’han presentat en els millors centres d’art d’Europa i Amèrica; una instal·lació sonora de llenguatge visual minimalista de Kristin Oppenheim (Honolulu, 1959); Àngels Ribé (Barcelona, 1943), una artista pionera de pràctiques conceptuals que ha estat reconeguda recentment amb el Premi Nacional d’Arts Plàstiques atorgat pel Ministerio de Cultura i el 2012 amb el Premi Nacional de Cultura en la categoria d’Arts Visuals concerti per la Generalitat de Catalunya; Eulàlia Valldosera (Vilafranca del Penedès, 1963), qui des dels anys noranta ha participat en nombroses biennals d’arreu; i Krzysztof Wodiczko (Varsòvia, 1943), amb un treball de la família del que va presentar al pavelló polonès de la Biennal de Venècia l’any 2009.
I per l’altra, l’església de Sant Francesc comptarà amb una videoinstal·lació immersiva de nova producció de l’artista Rubèn Verdú (Caracas, 1962), coproduïda entre el Centre d’Art Tecla Sala i el Museu de Valls, juntament amb una instal·lació del català Oriol Vilanova (Manresa, 1980), guardonat amb el Premi ArtContest dedicat a artistes belgues o residents a Bèlgica amb aquesta obra; i un darrer treball de la col·lecció MACBA de l’artista i arquitecte Gordon Matta-Clark (Nova York, 1943-1978), qui va crear un corpus artístic complex, radical i innovador que ha influït en les generacions posteriors d’arquitectes i artistes visuals. Per al comissariat del projecte a Sant Francesc s’ha comptat també amb la col·laboració d’Oriol Fontdevila, també el proper comissari del pavelló català de la Biennal de Venècia 2023.
En aquest sentit, "Lumens 21+1" representa també l'estrena de Sant Francesc en el procés de recuperació de l'antiga església com equipament cultural públic, gràcies a les obres que s'estan realitzant al temple. D'aquesta manera, les Decennals i la mostra permetran redescobrir aquest espai històric i emblemàtic de Valls després de més de 40 anys tancat."
Les seus: el Museu de Valls i l’església de Sant Francesc
El projecte permetrà descobrir dos nous espais recuperats per a l’art i la cultura: la nova planta expositiva del Museu de Valls i l’església de Sant Francesc, que tot just finalitza la seva primera fase de recuperació. Aquesta antiga església dedicada a Sant Francesc de Paula i del segle XVIII, acull la primera intervenció d’Art contemporani d’aquest nou equipament cultural, després de mesos de treballs de reparació i consolidació estructural, amb una actuació destacada en les voltes i la coberta del temple.
Les dates i l’horari
Església de Sant Francesc
Del 25 de gener al 27 de febrer de 2022
dimarts de 17 a 20 h
de dimecres a dissabte d’11 a 14 h i de 17 a 20 h
diumenge d’11 a 14 h
Museu de Valls
Del 25 de gener al 27 de març de 2022
de dimarts a divendres de 17 a 20 h
dissabte d’11 a 14 h i de 17 a 20 h
diumenge d’11 a 14 h
Els antecedents: Jordi Pablo, La Ciutat il·luminada i 2011 lumens
La primera llavor de projecte artístic en el marc de les Festes Decennals data de l’any 1981 a Sant Roc on Jordi Pablo hi va presentar una instal·lació/acció a instàncies de la comissió organitzadora de les festes. L’any 2001 per primera vegada el Museu de Valls planteja un projecte més ambiciós que portava per títol «La Ciutat il·luminada», a cura d’Assumpta Rosés, en el qual varen participar Eulàlia Valldosera, Eugènia Balcells i Tom Carr, entre d’altres. En la mateixa línia l’any 2011 es va portat a terme «2011 lumens», a cura de Cèlia del Diego, amb onze artistes entre els quals destacaven Bill Viola, Ann Veronica Janssens, Ester Partegàs, Ignasi Abellí i una selecció de la Col·lecció d’Art Contemporani Fundació “la Caixa”.
Lumens2021+1, el projecte
Lumens2021+1 és un projecte artístic que s’apropia de la llum que aquests dies engalana la ciutat de Valls amb motiu de les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela i explora les seves possibilitats més enllà de la il·luminació i el festeig, amb la pretensió última d’afectar la mirada (crítica) del visitant.
La llum, natural o artificial, que fa possible l’experiència de la visió, també pot esdevenir l’eina capaç de distorsionar-la, tant pel que fa a la capacitat física del mitjà, que facilita la creació de propostes suggestives, immersives o d’alteració de la percepció, com per la seva facultat de carregar-se de significacions que generen un altre tipus de reflexions, de caire més discursiu i crític, i que fins i tot són capaces de posar en qüestió la representació d’allò que aparentment il·luminaven.
Els artistes i les intervencions artístiques
Félix González-Torres.Untitled (Last Light), 1993
Col·lecció MACBA. Fundació MACBA. Dipòsit Brondesbury Holdings Ltd
Un enfilall de vint-i-quatre bombetes formen una cadena de llum, una garlanda de celebració de la vida que, en el senzill gest de penjar-la del sostre, evoca també la seva fragilitat i el seu caràcter efímer. És una de les instal·lacions lluminoses en les quals l’artista convoca l’experiència íntima de l’absència en el marc del seu activisme polític contra els prejudicis de gènere associats a la SIDA, la malaltia que es va endur el seu company i, uns anys més tard, a ell mateix.
Gordon Matta-Clark.Day's End, 1975
Col·lecció MACBA. Consorci MACBA
Afectat pels principis deconstructivistes de Derrida i el treball dels situacionistes, Matta-Clark realitzà una sèrie d’intervencions arquitectòniques subversives i efímeres conegudes com a buildingcuts o talls d’edificis. El vídeo documenta com retallà i buidà una figura geomètrica en una nau abandonada als molls de Manhattan abans que fos derruïda, en una acció performativa que planteja noves lectures de l’espai i esdevé un exercici d’accionisme crític amb l’ús capitalista de l’arquitectura.
Anthony Mccall.LineDescribing a Cone, 1973
Col·lecció MACBA. Fundació MACBA
Aquest és el primer dels films experimentals que l’artista qualificà de «llum sòlida» perquè posaven l’accent en la tridimensionalitat escultòrica de la llum emesai en l’experiència immersiva de l’espectador en travessar-la. A la pantalla, un punt blanc es desplaça lentament per dibuixar un cercle, mentre una lleugera boira fa visible el feix de llum que construeix un volum cònic entre la lent de l’aparell i la imatge projectada a l’altra banda de l’espai.
KristinOppenheim.Hey Joe, 1996
Col·lecció MACBA. Consorci MACBA
El primer vers d’una cançó americana popularitzada per JimmyHendrix –«Ei, Joe, on vas amb aquesta arma a la mà?»– és repetit de manera insistent per la veu de l’artista. El crescendo de la proposta auditiva, que comença amb un to poètic i esdevé més i més amenaçadora, condiciona també l’experiència visual: la dansa de dos focus circulars que, en el seu anar i venir, exploren l’espai buit i progressivament transformen el seu caràcter escènic en carcerari.
Àngels Ribé.Intersecció de llum, 1969
Col·lecció MACBA. Fundació MACBA. Obra adquirida gràcies a Dinath de Grandi de Grijalbo
Aquesta imatge forma part d’una sèrie de fotografies que documenten accions experimentals realitzades en espais oberts i que pretenen evidenciar manifestacions físiques transitòries de la natura com la pluja, les onades o la llum del sol i, alhora, alterar-ne els processos mitjançant la interposició d’un pla transparent que, tot i no ser visible, té la capacitat d’aturar-los i d’alguna manera fixar-ne la percepció sensorial per uns instants.
Eulàlia Valldosera.Envasos: el culte a la mare (#1 Dona-Llavor, #2 Trinitat), 1996
Col·lecció MACBA. Fundació MACBA
Instal·lació escenogràfica que revisa el mite platònic de la caverna i posa l’accent en la percepció i en l’espai. Un elaborat joc de projeccions distorsiona i magnifica les ombres dels envasos de productes propis de la vida domèstica que s’hi interposen. Les seves siluetes, sobreposades i combinades, evoquen en l’imaginari col·lectiu figures del cos de la dona, de la dona mare, en una reflexió sobre els arquetips de la feminitat i, alhora, en un homenatge a la maternitat.
Rubèn Verdú.Els migdies d’Afeli, 2022
Una coproducció entre el Centre d’Art Tecla Sala i el Museu de Valls
Els humans portem la llum als planetes sense Sol. Hi fem possible el seu migdia. La coincidència exacta del punt de vista amb la font lumínica potser satisfaria, llavors, les antigues aspiracions de l’humanisme. Però el paisatge que en resulta descobreix la llum com un recurs que és contingent i que mediatitza la possibilitat mateixa de la visió, del coneixement conscient, fins i tot la fuga del planeta Terra.
Oriol Vilanova.SunsetsFrom..., 2012-
L’ocàs és un clixé gastat. Però, amb la seva acumulació massiva, recupera la capacitat de brillar i estaborneix encara el paisatge. Assentar globalment una representació es descobreix aquí com una empresa que és tan irreal com les tonalitats mateixes que pren el Sol en pondre’s. Als mercats de puces d’arreu del món –al seu torn, una economia de l’ocàs– els paisatges de postal es resisteixen a esdevenir una mera fantasmagoria.
Krzysztof Wodiczko.IfYouSeeSomething..., 2005
Col·lecció MACBA. Fundació MACBA
«Si veus alguna cosa... digues-ho...» és un dels missatges que reben els viatgers del metro de Nova York després dels atemptats de l’11-S. El projecte posa en diàleg el temor i la desconfiança de la societat contemporània vers la figura de l’estranger mitjançant el testimoni de quatre històries de vida de persones migrades que mostren la frustració i la desesperança davant la pèrdua de llibertats i els abusos de poder que pateixen.
