Evolució
Evolució de les Festes Decennals de la Candela de Valls
Des de 1791, de deu en deu anys, Valls ha celebrat les Decennals de manera ininterrompuda i de generació en generació. Tot i l’origen religiós de les festes, amb els anys han evolucionat fins a esdevenir en el que són avui, amb un ampli programa lúdic, popular, cívic i cultural que les converteixen en una de les celebracions més excepcionals i singulars de Catalunya.
En aquesta secció repassem algunes de les fites que han marcat aquesta evolució històrica de les Festes Decennals.
Amb motiu de ser en plena Guerra del Francès, el 1811 les Festes Decennals es traslladaren al voltant de la data del 8 de desembre, festa de la Immaculada, una altra advocació mariana. Entre els elements festius definitoris de les festes majors del Camp de Tarragona i del Penedès des del segle XVI, existien els balls parlats.
En el cas vallenc coneixem que almenys des de 1854 existeix una còpia escrita del Ball de la Mare de Déu de la Candela. Fou escrit pel prolífic autor de teatre popular Marc Fusté Olivé, conegut popularment com a Marquet de la Dona.
El 1851 s’inaugura el Teatre Principal de Valls, espai encara vinculat en l’actualitat a les Decennals. El 1861 és la primera edició de què es conserva documentació sobre la sortida del seguici popular, tot i que els elements festius són anteriors. També coneixem la realització provada de lluminàries extraordinàries, com la del Centre de Lectura, al carrer de la Cort. El 1881 s’incorpora el vessant de la creació literària a les festes, amb el qual en l’actualitat hom anomena certamen literari.
El prestigi d’aquesta convocatària ha estat àmpliament avalada pels noms d’alguns dels jurats que n’han format part: Narcís Oller, Pompeu Fabra, Joan Maragall, Carles Cardó, Josep M. Casas Homs, Baltasar Porcel, Pere Gimferrer, Jaume Vidal Alcover, Olga Xirinachs, Marta Pessarrodona. Hi ha obtingut premis Josep M. de Sagarra, Marià Manent, Josep M. López Picó, Xavier Amorós Corbella o Vicenç Villatoro.
El 1891 es crea la fórmula de treball organitzatiu en comissions, que perviu fins a l’actualitat, i s’inaugura la Galeria de Vallencs il·lustres, que arribarà fins a l’actualitat.
L’any 1911 es produirà la coronació canònica de la imatge de la Mare de Déu, oficiant-la l’arquebisbe de Tarragona, que actuava en representació del Papa de Roma Pius X, i essent assistit pels bisbes de Lleida, Urgell i Girona. D’aquest mateix any data la salve sabatina, que encara s’interpreta ritualment en l’actualitat.
El 1921 es fa servir el corrent elèctric per les lluminàries extraordinàries. Deu anys després, el 1931, les festes passen a la història per ser les Decennals de les lluminàries per la seva vistositat excepcional.
El 1951 la Mare de Déu fou obsequiada amb una nova corona, obra de l’artista Jaume Mercadé i Queralt (Valls, 1887-Barcelona, 1967), que és la que llueix actualment.
El 1961 foren bastits els primers pilars castellers a l’interior del temple durant l’Ofici de la Candela. Aquest mateix any es corona la imatge del Nen Jesús que la Mare de Déu sosté amb el seu braç esquerre.
Les Decennals foren declarades Festa tradicional d’interès nacional el 5 de juny de 1991, per part del Govern de la Generalitat de Catalunya.
El gener de 2010 s’inaugura la remodelació de la capella de la Mare Déu de la Candela a l’església de Sant Joan. Les tasques de millora van consistir en la restauració dels quadres, la neteja de les corones, la llàntia i la imatge de la verge de la Candela i la rehabilitació de la capella en general. Des del 24 de gener de 2010 fins al 6 de febrer de 2011 Valls celebrà l’any jubilar, concedit pel Papa Benet XVI.
El 14 de desembre de 2010 les Decennals són declarades Festa patrimonial d’Interès nacional per part del Govern de la Generalitat de Catalunya.
L'any 2020, a causa de la incertesa generada per la pandèmia per la Covid-19, el patronat de la Fundació de les Festes Decennals i la Taula de Coordinació, acorden ajornar les Decennals de 2021 (més informació)
