Origen
Origen de les Festes Decennals de la Candela de Valls
Les Decennals de Valls tenen el seu origen en la devoció a la Mare de Déu de la Candela. La seva imatge data del segle XIV i presideix la capella que duu el seu nom a l’església arxiprestal de Sant Joan.
Es citen diverses intercessions de la Candela per foragitar pestes o plagues, com les dels anys 1580, 1589, 1651 o la plaga de llagostes del 1687-1688. Així, el 23 de maig de 1688 es va treure la imatge en processó pels carrers de Valls per donar-li gràcies per la finalització de la plaga. El 1732 fou implorada per al guariment del còlera. El 1783 es va construir el cambril que acull la imatge de la Mare de Déu de la Candela en aquesta església arxiprestal.
Aquesta devoció d’arrel cristiana s’incrementà amb la fundació de les Festes Decennals, deguda al llegat del beneficiari de la comunitat de preveres de la parròquia de Sant Joan, Josep Perellada Salabert, que es va fer efectiu a la seva mort l’any 1788. El seu marmessor Pau Baldrich i Martí va ser qui va materialitzar la seva darrera voluntat.
Així, el dia 28 de gener de 1791, pocs dies abans de la diada de la Mare de Déu, a casa del notari vallenc Ignasi Casas, es varen reunir una representació de la comunitat de preveres presidida pel Dr Jaume Cessat, el Dr Pau Baldrich i els regidors de l’Ajuntament de Valls. Se signà el document que estipulava que cada deu anys es faria una solemne processó votiva en honor de la Mare de Déu de la Candela. La imatge hauria de ser portada per quatre preveres de la ciutat, hi haurien d’assistir tots els sacerdots de la localitat i l’Ajuntament procuraria que hi participessin totes les confraries vallenques.
Des d’aleshores, de deu en deu, la ciutat de Valls ha refermat el seu vot comunitari. En aquest sentit, les Festes Decennals són una festa votada.
Entre les causes que afavoriren molt probablement l’esclat d’aquesta celebració hi ha la intercessió que la Mare de Déu de la Candela féu l’any 1783 per deslliurar la població de la terrible epidèmia que havia provocat multitud de morts.
És precisament en el moment de la fundació de les Festes Decennals, quan es produeix l’evolució tècnica del Ball dels Valencians que el conduirà fins a la configuració dels castells en el sentit modern del terme. Així el 1791, en la institució de les Festes en honor a la Mare de Déu de la Candela van prendre part diferents balls, entre els quals el dels valencians -segons l’etnòleg Ramon Violant i Simorra- i “los Nois de Castells”, segons un rebut de roba pagat pel rector Josep Gallissa, primer document que fa esment a un grup vallenc que, amb certesa, executa castells i que hauria evolucionat a partir de l’anterior ball.
El 1801, per les primeres Decennals, va actuar el Ball de Valencians vallenc-alcoverenc de la mà de l’Anton Claramunt Caragol amb el vallenc Jaume Batet Espelt de las Anxanetas.
La fundació de les Decennals no exclou que la ciutat de Valls no implori la Mare de Déu en altres moments, com per al guariment del còlera els anys 1804, 1809, 1833, 1834, 1854, 1855, 1865, 1885 i 1911, o la febre groga el 1870.
