> Serà visitable a la Sala Sant Roc des del dimecres 26 de gener al diumenge 13 de febrer
> 56 peces conformen aquesta obra de gran format de 3,22x 3,01 m.
> Albert Mercadé, net de Jaume Mercadé i crític d’art, realitzarà el parlament d’inauguració
> Damià Amorós, historiador de l’art, especialista en retaules barrocs i museòleg farà dues visites guiades

Una de les quinze exposicions que oferiran les Decennals de Valls 2021 + 1 està dedicada a l’important artista local Jaume Solé, en la primera edició de les Festes en què la ciutat ja no compta amb ell. Se centrarà en el Retaule dels Castells, obra magna de la seva trajectòria, conformada per 56 peces, que es podrà veure a la Sala Sant Roc, entre el dimecres 26 de gener i el diumenge 13 de febrer, ampliant la visita la setmana posterior a la celebració del desenari. Aquesta mostra, amb la col•laboració de l’Aula Taller de la Diputació de Tarragona a Valls i de l’Institut d’Estudis Vallencs, connectarà els llenguatges plàstic i casteller, el món de les arts contemporànies i el patrimoni immaterial. La Fundació de les Decennals editarà un catàleg commemoratiu.

L’exposició ha estat comissariada per la doctora en història de l’art i professora de l’Escola de Restauració de la Diputació de Tarragona a Valls, Lluïsa Gené. La inauguració de l’exposició serà el 26 de gener a les 20.15 i anirà a càrrec del historiador i crític d’art, Albert Mercadé. Doctor en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra i Llicenciat en història de l’art per la Universitat de Barcelona i Universitat de la Sorbonne, París, haestat professor de teoria de l’art a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i de l’escola Eina d’art i disseny. Així mateix ha impartit el seminari Barcelona Arts&Crafts, a la universitat Kingston, Londres.

Des del 2010 Mercadé és el director artístic de la Fundació Arranz-Bravo de l’Hospitalet de Llobregat, i des del 2015, comissionat d’arts visuals del Districte Cultural de L’Hospitalet. Ha dedicat estudis a artistes cabdals com Joan Rebull, Eduard Arranz-Bravo, Antoni Tàpies, Sean Scully, Josep Guinovart, Francesc d’A. Galí, Ràfols-Casamada, Romà Vallès, Joaquim Vayreda o Jaume Mercadé. Escriu regularment a les revistesEl Temps dels Arts i Bonart, i també ho ha fet a Culturas(LaVanguardia), Serra d’or, Hänsel i Gretel, Revista de Catalunya, El ciervoo Descord.

Visites guiades

L’exposició del Retaule Casteller comptarà amb visites guiades,coorganitzades amb l’Aula Taller de la Diputació de Tarragona a Valls, seran diumenge 30 de gener i dijous 3 de febrer, i aniran a càrrec d’un altre historiador i museòleg, en Damià Amoròs, format a la Universitat de Barcelona i a la Universitat de Girona a més de la Real Acadèmia de Bellas Artes de San Fernando. És membre de la junta de l'Associació de Museòlegs de Catalunya i delegat territorial de l'AMC a la demarcació de Tarragona. Ha escrit a l'Ara, Diari de Tarragona, Cultura i Paisatge, Nova Conca iLa Segarrra. També és el responsable del Museu del Monestir de Poblet.

L’artista

Jaume Solé va néixer el 1943 a la ciutat de Valls. Als 14 anys va començar a assistir a les classes de dibuix a l’Escola d’Art on donava classes un altre important vallenc, Josep Maria Tost. Aquest va recomanar al pare de Solé que l’enviés a Barcelona on podria ampliar els seus estudis, ja que apuntava dots d’artista. Per tal de poder pagar els estudis a Barcelona va treballar i compaginar el seu aprenentatge al taller del pintor Josep Soligó. L’aprenentatge va durar uns anys. En retornar a Valls, fou un artista compromès en la cultura i la societat vallenca.

Solé va néixer el mateix any que es va crear l’Exposició de Nadal que es considerarà l’esdeveniment artístic més important de la ciutat de Valls durant molts anys. Va ser una exposició promoguda per Josep Maria Tost i l’associació d’alumnes i exalumnes de l’Escola on Tost donava classes. Es va crear per donar a conèixer els treballs dels alumnes, que feien durant el curs acadèmic. Aquesta exposició va ser el tret de sortida del grup Un Nus, ja que després de més de 15 anys promovent-la els antics alumnes van reflexionar per tal de poder donar un pas més aquesta proposta.

El grup Un Nus estava integrat per Maria Teresa Sanromà, Pere Queralt, Joan Serafini, Joan Cunillera i precisament Jaume Solé. Es va constituir aquest grup l’any 1972 i es van definir de la següent manera: “cinc artistes de l’Alt Camp (Valls-Santes Creus) que, procedents de treballs pictòrics i escultòrics de tendència figurativa, estem units pel mateix anhel i una viva inquietud de trepitjar la terra. Volem materialitzar els nostres pensaments, i cadascú dóna la seva resposta personal a la idea que tenim de l’home i del seu entorn”. En aquest text reivindicaven experimentar amb materials, lluny de les tècniques tradicionals, i també es definien com a grup nacionalista, ecologista, i adoctrinador de la pau.

L’última exposició a Valls del grup Un Nus va ser a l’Edifici de Sant Roc, l’any 1984, en la qualJaume Solé va presentar el Retaule dels Castells. Aquest retaule esta format per 56 peces de 32,2 x30,1 cm cada una, fent un total de 3’22 x 3’01m. És un conjunt de petites obres, que per separat ja tenen una gran qualitat, però quan s’ajunten donen un significat més profund.

En Jaume Solé pretenia relacionar el concepte del retaule del període gòtic fent referència a un altre vallenc medieval, Jaume Huguet. En l’Edat Mitjana el retaule era un espai on es presentava un relat el protagonista del qual podia ser un sant, la Mare de Déu o Crist. Jaume Solé utilitzà aquesta analogia per presentar els Xiquets de Valls, en el procés de creació d’un castell i la seva relació amb la terra.

L’obra de Solé en l’àmbit casteller, és de gran rellevància ja que no treballa la construcció, o com es coneix en el món castellerel castell, sinó que treballa i estudia els moments que mostren el procés de treball, de concepció i de convivència. Es el que es coneix en lèxic casteller com el procés de carregar o descarregar del castell.

Utilitza com a tècnica principal el gravat, ja que li permet esquematitzar aquest procés, i juga amb les taques de color que ens donen la indumentària dels castellers. El comportament d’aquests homes, els seus moviments i l’estructura del castell sense que aquest s’acabi de veure fet, permet crear una obra on els colors són l’abstracció d’aquest procés, i on dona una nova mirada al món casteller.Arnau Puig en el seu llibre “Nus” ens fa reflexió de com en Solé desconstrueix la imatge castellera per construir una imatge més pròpia, caminant cap l’abstracció cromàtica sense perdre el significat real.

En resum, Jaume Solé basculava des de la gestació conceptual a la materialització formal, però el cert és que aquest fet és una constant en la seva obra. Els castellers es converteixen en taques que queden a la memòria, enfront a paisatges descriptius que trobem al final de la seva època, que podrien considerar-se més realistes. Gràcies a la seva participació amb el grup Un Nus, va augmentar l’observació del llenguatge aprofundint el seu estudi. Amb llenguatges experimentals, utilitzà el collage i el trencament de la superfície de la tela. Trenca la visió de la tela, creant petits quadres, que emmarquen i que tenen una individualitat pròpia, i una significació conjunta. Però també barreja tècniques: el gravat, la fotografia, el color, les pigments naturals, la tela... que converteix la peça en un element excepcional, sensible al temps que li va tocar viure, volent sortir d’aquest cul-de-sac de la repetició de les formes i preceptes acadèmics que alguns donen com a definitius.